L’Hostal Valira, segons el seu nom original però també anomenat Hotel Valira, va ser un establiment hoteler i balneari de la parròquia d’Escaldes-Engordany. Està situat al número 37 de l’avinguda Carlemany i està protegit com a bé immoble inventariat per la seva significació en l’arquitectura de granit del Principat
Va ser promogut per l’abat de Montserrat Antoni Maria Marcet i projectat l’any 1933 per l’arquitecte benedictí Celestí Gusí, seguidor de Josep Puig i Cadafalch. Té una planta rectangular amb cinc pisos i coberta a dues vessants en la qual destaquen les tres llucanes i les obertures emmarcades amb arcs de mig punt de la planta baixa. El material utilitzat a l’exterior és el granit que es troba disposat en forma de niu d’abella irregular. A la planta baixa, les obertures estan emmarcades per arcs de mig punt i la porta principal té coberta pròpia. A l’origen, aquesta porta era de fusta i tenia una decoració de tipus oriental, i, tot i que actualment ha estat reemplaçada, se’n conserva l’original a l’interior. Les obertures de les plantes superiors consisteixen en finestres i balcons curts que sobresurten lleugerament de la façana. Tota la fusta, tant de les baranes dels balcons com antigament dels porticons, era pintada de color vermell, per accentuar el contrast amb el gris de la pedra. També s’hi obre un rengle de finestres petites rematades per un arc fals de mig punt.
En un principi, com a complement de l’establiment hoteler, s’havia projectat la construcció d’una pèrgola i d’uns jardins que s’havien d’estendre fins al riu Valira. Finalment, el projecte es va reduir al quiosc i a la pèrgola, que va desaparèixer al principi dels anys 80, tot i que durant molts anys va ser un punt clau de la vida social de la població. La pèrgola era a l’altra banda de l’avinguda, on hi havia el desaparegut Hotel Pla. L’hotel va tancar cap a l’any 2000.
L’Hostal Valira és un exemple rellevant de l’arquitectura del granit per la qualitat arquitectònica. A més, va ser un dels establiments hotelers i termals més antics d’Andorra, i un testimoni valuós de la presència dels monjos de Montserrat al Principat. En el seu interior,un dels elements més singulars és l’ascensor, fabricat per l’empresa Ersce, Ascensores y Aplicaciones Industriales, SA, de Barcelona, un dels primers que es van instal·lar a Andorra, i que es va convertir en tota una atracció. L’incendi que va patir l’hotel a principis dels 2000 gairebé va convertir-lo en una ruïna, però la propietat de l’edifici, Reig Patrimonia, va decidir recuperar-lo, restaurar-lo i conservar-lo.