L’estany de Juclar és un dels racons naturals més majestuosos, impressionants i salvatges del Principat d’Andorra. Situat a la capçalera de la vall d’Incles, a la parròquia de Canillo, aquest indret destaca per ser el llac més gran de tot el país i per oferir una combinació perfecta d’enginyeria històrica, alta muntanya i relats de llegenda.
Geogràficament, es tracta d’un conjunt de dos estanys d’origen glacial situats a 2.300 metres d’altitud. L’estany primer (el de l’oest) és el principal i té una extensió de 21,3 hectàrees. A diferència d’altres estanys més accessibles, Juclar es troba encaixonat en un imponent circ granític, flanquejat per pics escarpats com el cèlebre Pic d’Escobes (2.779 m). El recorregut a peu des del fons de la vall té una dificultat mitjana, fet que el converteix en un objectiu ideal per a senderistes que busquen viure l’alta muntanya pirinenca en estat pur.
Més enllà del seu interès paisatgístic, l’estany de Juclar té un paper clau en la història de l’aprofitament dels recursos hídrics d’Andorra. Entre 1933 i 1936 es va construir la seva presa amb l’objectiu de regular el cabal d’aigua. Avui dia, encara es poden observar prop de la zona les ruïnes de la cabana de pedra on s’allotjaven els obrers que van treballar en aquesta dura obra d’enginyeria a l’alta muntanya.
A tocar de la presa es troba el Refugi de Juclar, un allotjament guardat durant els mesos d’estiu, de l’1 de juny al 31 d’octubre, que compta amb capacitat per a 43 persones i ofereix servei de restauració i pernoctació amb totes les comoditats per als muntanyencs. Quan el refugi està tancat queda habilitada una part lliure annexa, amb capacitat de 6 places.