Imatge de Sant Miquel de la Mosquera
Sant Miquel de la Mosquera

Sant Miquel de la Mosquera

Sant Miquel de la Mosquera és l’església sufragània de la parròquia d’Encamp. Data de final del segle XVI que és quan es va instal·lar el retaule, i apareix per primera vegada al registre parroquial l’any 1611. L’edifici original va ser ampliat el 1769. Posteriorment, al segle XIX es va modificar la decoració interna de la capella i el pintor Josep Oromí i Muntada va realitzar-hi unes pintures murals. Finalment, el 1974 es va refer la teulada i, el 2006, es van restaurar per última vegada les pintures de Josep Oromí.

És una església de planta rectangular, similar a les altres capelles rurals d’Andorra. L’estructura és molt senzilla i està parcialment excavada a la roca en la seva part sud. Els murs de la capella són de pedra lligada amb morter de fang, encara que una part està relligada amb ciment. Una de les façanes està rebaixada per deixar més pas lliure al carrer. La coberta, refeta el 1974, és de fusta i llosa, a dos aigües.

La porta es troba a la façana nord-est, on també hi ha dos petites obertures rectangulars de poc més d’un pam. A la façana principal, a la part baixa, hi ha dos finestres rematades amb un arc rebaixat fet de pedra tosca i, per damunt, n’hi ha una altra de rectangular. Sobre el mur de la façana principal (nord-oest) s’alça un campanar d’espadanya d’arc de mig punt.

A l’interior, la coberta de la nau és de volta escarsera, tret de l’absis, que és de volta de canó. El soler i part de les parets estan revestits de fusta. A l’altar major s’hi conserva un retaule dedicat a sant Miquel Arcàngel i a sant Joan Baptista, els patrons del poble de la Mosquera.

Al segle XIX, la decoració interna de la capella va ser modificada. El pintor Josep Oromí i Muntada (Coll de Nargó, 1837-1915) hi va fer unes pintures murals, utilitzant la tècnica del tremp damunt de guix. Els motius són senzills en l’absis i més treballats a la volta. Com era habitual en aquest artista, la composició de les pintures integra l’altar barroc en un conjunt escenogràfic dominat pels tons ocres. Aquest conjunt representa la Transfiguració de Crist al mont Tabor i l’entrega de les Taules de la Llei a Moisès.