L’església de Sant Serni és un edifici barroc construït sobre una base romànica més antiga que es troba al centre del nucli antic de Canillo. L’església actual va ser construïda als segles XVII i XVIII, tot conservant vestigis de la construcció anterior romànica del segle XII consistents en alguns dels murs exteriors i el baptisteri de granit.
Les ampliacions barroques dels segles XVII i XVIII li donen l’aspecte original que coneixem actualment. En la fase barroca és quan es va aixecar el campanar de torre, una estructura adossada, situada al costat sud, que amb 28,5 metres és el més alt d’Andorra. És de planta quadrada, pujant tres pisos amb finestres amb arc de mig punt i finestres espitlleres. La coberta té cabirons de fusta i lloses de pissarra disposades a quatres aigües.
A l’interior es conserva talla gòtica policromada d’un santcrist del segle XIV. El retaule de l’altar major és barroc del segle XVII, dedicat a sant Serni, bisbe de Tolosa. L’any 2009, durant unes obres de millora, es van descobrir unes restes arqueològiques en el subsol de la nau, segurament estructures de la construcció inicial del segle XII. Actualment aquestes restes estan museïtzades en el sòl de la nau central.