L’església de Sant Joan de Caselles, situada a les afores de Canillo, és una de les que més bé ha conservat els seus orígens romànics. L’edifici va ser construït entre els segles XI i XII, seguint l’esquema arquitectònic característic de les esglésies romàniques d’Andorra amb nau rectangular coberta de fusta, absis semicircular i campanar d’estil llombard. També conserva dos porxos dels segles XV i XVI.
És un dels edificis cabdals de l’art romànic andorrà. Té una planta trapezoidal, amb un únic absis al nord, a la part més estreta de la nau. Aquest absis exteriorment és llis i únicament presenta una petita finestra de mig punt. Interiorment, està separat de la nau per una reixa i cobert per una volta de quart d’esfera.
El campanar, d’estil llombard, es troba separat de la nau, un cas excepcional en el romànic andorrà. És un bell exemplar romànic, de planta quadrada, potser la part més característica de l’edifici. La part inferior és cega i més amunt hi ha tres pisos de finestres: el primer amb tres obertures de mig punt, en tres dels cantons. El segon nivell d’obertures és format per quatre obertures, tres de geminades; el tercer nivell és similar a aquest. És rematat per una coberta a quatre aigües.
A l’interior es poden veure els vestigis d’una majestat romànica d’estuc del segle XII, descoberta sota el soler de l’altar en la campanya de restauració de l’any 1963. El retaule major, datat de l’any 1527, és d’una gran qualitat artística, amb influències del renaixement italià i germànic. Està atribuït a Miquel Ramells i Guiu de Borgonyó. El retaule té cinc carrers, el central ocupat per una imatge també antiga del sant titular de l’església i els quatre laterals amb escenes de la vida de sant Joan Evangelista. A la predel·la es veuen escenes de la Passió.