L’església de Santa Coloma és un edifici preromànic del segle X, situat al centre de Santa Coloma, a la parròquia d’Andorra la Vella. Al segle XII se li va afegir un campanar llombard de planta circular, un dels pocs exemplars d’aquestes característiques al Principat i en tot el romànic pirinenc. El campanar fa 17,67 metres d’alçària repartits en quatre pisos amb dos parells de finestres geminades amb decoració llombarda en cadascun d’ells. Es tanca amb un sostre cònic.
L’edifici estava decorat amb pintures murals romàniques del segle XII realitzades pel taller del Mestre de Santa Coloma que van ser arrencades al 1932. Després d’un periple en mans de col·leccionistes i museus forans, van retornar a Andorra el 2007, adquirides pel Govern d’Andorra per 4 milions d’euros i actualment s’exhibeixen a l’Espai Columba, davant de la mateixa església. El temple conserva una talla romànica de fusta policromada de la Mare de Déu del Remei, del segle XIII. Aquesta imatge acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu d’Urgell, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra. També hi destaca un retaule barroc del segle XVIII, realitzat pel mestre d’Adrall i dedicat a Santa Coloma, patrona de l’església.