El Santuari de Canòlich és un santuari marià que durant anys va ser la casa de la patrona de Sant Julià de Lòria, la Verge de Canòlich, talla del segle XII, que ara reposa a l’església parroquial laurediana. Segons la tradició, aquesta figura fou trobada el 1223 per un pastor de Bixessarri gràcies a un colom blanc que el portava amb insistència cap a una petita balma, on ara s’aixeca el santuari. Actualment és un lloc de pelegrinatge anual popular el darrer dissabte del mes de maig.
Ubicat a 1.635m d’altitud, l’església actual és un edifici modern del segle XX, que va ser restaurat entre els anys 1973 i 1979. Es creu que es va aixecar sobre els fonaments d’una antiga construcció romànica, de la mateixa època que la talla de la verge, i que va ser modificat al segle XVII. La planta és rectangular, sense que a l’exterior es distingeixi l’absis ni en planta ni en alçat, i la nau té contraforts exteriors. La coberta és de dos vessants i té un campanar d’espadanya que sobresurt de la façana principal, orientada al sud-est; en aquesta façana hi ha la porta d’entrada, al centre, rematada per un arc rebaixat i flanquejada per dos finestres amb arc apuntat, i amb un òcul per sobre
A l’interior, la nau té la coberta de fusta, mentre que l’absis és en volta de canó i té un gran arc triomfal. Per sobre els peus de la nau hi ha el cor del segle XVII (1680). També s’hi conserva un retaule barroc dedicat a santa Maria, que abans acollia la imatge de la Mare de Déu de Canòlich, del segle XII. Els murs interiors de la nau estan decorats amb imatges contemporànies de la llegenda de la Verge de Canòlich, obra de Sergi Mas.
El Manual Digest de las Valls Neutras de Andorra (1748), d’Antoni Fiter i Rossell, ja fa esment de “Na. Sra. de Canòlich” com un dels tres principals Santuaris de les Valls d’Andorra, juntament amb Meritxell i Sant Antoni de la Grella.