L’església de Sant Serni de Nagol és un temple d’estil romànic, situat a Nagol, a la parròquia de Sant Julià de Lòria. L’acta de consagració de l’església és del 1055, quan encara no s’havia estès pel territori andorrà la influència llombarda, fet que explica la manca de decoració exterior.
El temple està conformat per una nau rectangular, amb un absis semicircular a llevant i, un campanar de cadireta de doble arcada al costat oposat. La nau fa 9,34 metres de llarg i comptant amb l’absis i amb tot l’edifici fa 11,50 metres. Està erigit sobre un penyal, sense fonamentació, amb carreus de dimensions considerables i gairebé sense tallar. A la façana del costat de ponent s’obre una espitllera de doble esqueixada, i damunt d’aquesta, una finestra en forma de creu. El mur de la façana està rematat per un campanar d’espadanya de dues obertures.
L’entrada a l’església s’efectua a través d’un porxo d’època posterior i d’una porta d’arc de mig punt, al costat de la qual es troba una pica d’aigua beneïda construïda en granit. Una de les peces més destacades que van trobar-se dins de l’església va ser una creu de fusta romànica, es tracta d’una creu espinosa, ja que tota la seva superfície està decorada amb punxes, motiu pel qual se la coneix com la creu espinosa de Sant Serni de Nagol i que està exposada al Espai Columba.
Són especialment interessants les pintures murals, descobertes el 1976 i que es conserven a les parets del presbiteri i l’arc triomfal. Primer es va considerar el conjunt del segle XI, just després de la construcció de l’església, pel seu primitivisme. Ara bé, les últimes hipòtesis tendeixen a situar-la a l’època romànica, com la resta de pintures trobades a Andorra. El programa iconogràfic de Sant Serni de Nagol és posterior a la construcció de l’església.