La Casa Rossell és una casa pairal situada al centre d’Ordino. Es va construir el 1611, segons consta en una placa de pedra sobre la porta d’entrada a la casa aprofitant un edifici anterior, i ha estat objecte de modificacions al segle XIX i principis del XX.
Els Rossell van ser una família molt important tant a Ordino com a la resta d’Andorra. La seva fortuna provenia de les terres que acumulaven i de les fargues de ferro: la del Serrat, oberta el 1619 amb els poderosos veïns Areny, i la farga Rossell, oberta a mitjans del segle XIX. El bestiar, sobretot les ovelles, era un altre font de riquesa de la casa. El jurista Antoni Fiter i Rossell (1706-1748) que fou nomenat veguer episcopal el 1739, va escriure el «Manual Digest de les Valls neutres d’Andorra» durant el 1748 en aquesta casa. Els darrers hereus, Joaquim de Riba Cassany (1906-1983), conseller general i fotògraf, i Lluïsa de Riba Cassany fills de Lluis de Riba i Camarlot, van morir sense descendència i la Casa Rossell va passar a ser patrimoni del Govern d’Andorra a principis dels anys 90. El 2003 es va incloure a l’inventari de béns d’interès cultural.
L’edifici és de planta lleugerament trapezoidal. La coberta és de dos vessants, amb el ràfec sobresortint per protegir la façana, i va ser rehabilitada a mitjans del segle XX. La façana principal està orientada al sud-oest, donant a un pati central. A la planta baixa s’hi poden veure tres finestres protegides per reixes, mentre que als dos pisos superiors té sengles balconades amb baranes de ferro forjat on s’hi pot llegir la data de 1836. Al cap de casa destaquen els orificis d’un colomer de façana i en el pis superior la galeria que en dues de les seves cares té finestres en arc apuntat d’estil neogòtic.
A l’interior, a la planta baixa hi havia els cellers d’oli, vi i carn. A la primera planta té dos dormitoris amb alcova, sala noble i la cuina. A la segona planta hi havia altres dos dormitoris amb alcova i una cinquena habitació més petit.
Davant de la casa hi ha un pati empedrat, i al seu costat una gran era amb corts a planta baixa i paller al pis superior, on destaca el gran gaial d’una sola obertura que ocupa tota l’amplada de la façana.